Els nostres vestits respecten els dels nostres avantpassats, tant els de camp, utilitzats per la gent mes humil i d’ambient rural, com el vestit de la noblesa, més elegant, d’acord amb la seva categoria social.

         Generalment confeccionam els nostres vestits. Ens assessoram per diferents fonts per tal de mantenir els detalls de les diferents peces, respectant l’estil propi de la roba del segle XVIII. També hem aportat al vestuari algunes peces de roba del segle XIX.

     Aquets apunts están trets de llibres, litografias, pintures o simplement de vestits recuperats dins dels baguls, o fires des pobles de Mallorca.     Hem de tenir en comte, que el nostres avatpassats, no devien seguir unes normes estrictes a l'hore de vestir-se.
     Si viatjam pel segle XVIII, veim que vertaderament es seguia un estil de moda, però també és cert que s'hi trobava molta varietat. Sobre tot pel fet de que la gent adaptava a las sevas necesitats els materials del que disposava. Tot depenia de la seva professió, del seu poder adquisitiu o la seva classe social.

PAGESA MALLORQUINA

    La pagesa mallorquina es cobria el cap amb un rebosillo generalment de cotó amb un mocador fermat al coll. Al cos hi duia un gipó molt ajustat i un poc escotat, amb mànigues que arribaven per davall el colze. Solia ser de color negre peró també n´hi havia d´altres colors. Anava embotonat per davant. La llana i l´anascote eren les teles que més séstilaven encare que n´hi havia d´altres. 
      En lloc del gipó, de vegades, solia dur una camisa de màniga llarga.
      Per anar a fer feina, es posaven els manegots, que protegien l´avantbraç, eren com unes mànegues postisses confeccionades amb teixits de cotó, lli o indiana. 
      La roba íntima com els calçons, camises i enagos també eren de cotó o lli. Les enagos es duien directament damunt la camisa i de vegades en duien més d´una. A l´hivern, damunt les enagos, duien algunes faldes més, aquestes podian ser de diferents colors, amb séstil i forma semblant a les de les enagos. Es fermaven amb una  cinta a la cintura.  La falda estava feta de cotó i podia ser de un sol color o de retxes. Com que els telars feien les peces de tela amb una amplada de 70 ó 80 cms, normalment afagien un puny per allargar-la. S´ha de tenir en compte que la dona del camp utilitzava els materials que trobava a mà per poder confeccionar els seus vestits, el cotó i la llana eren els teixits més comuns. Damunt la falda, duia un davantal ample que podia ser de llista, llana o retxes.Peça propiamet per protegir-se mentres feia feina. Les calces les teixien a mà, eren blanques o de color. Les duien fermades amb una cinta. A l´hivern protegien del fret però a  l´estiu pareix a ser que no en devien dur. Les sabates eren de baqueta negra. Per anar a fer feina solia anar descalça. Per fer feina duia un capell fet de garballó.

DAMA MALLORQUINA

    El rebossillo era de seda, tul o randa, brodat o llis, de forma acampanada i acabat en punta o rodó damunt el pit. Si la dona duia dol  se'n posava damunt d´aquest que era blanc, un de negre més petit. Damunt el rebossillo, quan les dames anaven més en galenades, duien una capa molt luxosa que podia ser de seda brodada i al coll duien un guatlareto, adorn en forma de ventall obert.   El gipó de seda o teixits importats, duia una botonada d´or o plata a les mànigues.  La falda era llarga i ampla, de teixits vistosos, llisos o estampats. La qualitat de les teles variava segons la categoria social de la dama. Les calces eren blanques o de  colors clars. Les sabates baixes i escotades. Les dames riques duien escarpíns. Al cap es posava una manta o mantellina de franel.la negre amb guarniment de vellut també negre, formant una senefa bastant ample. A l´estiu s´estilava de color blanc, feta de mussolina amb una tira satinada. Les joies més usades eren les botonades del gipó, les creus de Malta, els cordonets,  relicaris, rosaris....

INDUMENTARIA MASCULINA

PAGES MALLORQUÍ

L´home es cobria el cap amb un mocador de llista o de bolic. Per fer feina duia un capell fet de garballó.  El guardapits solia ser de llana o llista. Els calçons eren molt amples, "calçons amb bufes", llisos o de retxes de colors, fermats a la cintura y per davall els genolls amb cintes també de cotó o llista. Davall els calçons enduien uns altres amb la mateixa forma fets de drap, cotó o fil, eren els calçons blancs. A la cintura i per subjertar-se els calçons duia una  faixa ample de llana o cotó. Com la dona, l´home duia calces de cotó o llana a´hivern. Les sabates de baqueta sense tenyir. Els pastor i jornalers solien dur avarques. Com abric duien una samarra o pellissa pròpia dels pastors

SENYOR MALLORQUÍ

  Els senyors duien al cap un mocador de seda o indiana, capell de llana o feltre d´ales amples y rodones. La noblesa duia les camises de color blanc, de coll estret y baix.  El guardapits de seda o indiana, duia una doble botonada. Els calçons es feien de seda o indiana segons la seva classe social. Les calces de fil en s´estiu i d´estam o de llana a l´hivern. Les sabates planes obertes per devant i fermades amb cordons. A l´hivern duien una capa.

    Aquest és un breu repàs de l´indumentària mallorquina a un podem veure que la classe social influia notablement.  
    Entre les senyores de ciutat de postim hi hagué distincions en la forma de vestir i el mateix va succeir dins el món rural.

Vilella, Cristòfol, Trajes de la isla de Mallorca. Barcelona:
         Imprenta Juvenil, 1989.   ISBN 84-85354-27-2.